Choose wondering who the fuck you are on a Sunday morning.
| domingo, 25 de marzo de 2007 |
| welcome to vafalungo's world |
Start the revolution.
** Diuen que som el futur, que s’ha d’invertir en nosaltres, que tenim idees, que cal donar-nos suport... ho diuen i no s’ho creuen. En el fons, tothom sap que no som res més que la següent generació, la que d’aquí uns anys portarà el món. Com ha passat amb totes les anteriors. No ho farem millor que les altres, i malgrat el que puguin afirmar, tampoc ho farem pitjor. Avançarem, segur que avançarem, és inevitable; i avançar gairebé sempre és bo... però totes les generacions han fet avançar el món en alguna cosa.
Parlo de nosaltres, els i les joves. Parlo d’aquella gent que encara no és vella. Parlo d’aquells individus que constantment obstaculitzen el pas tranquil del temps. Parlo d’aquella descendència, pròpia o d’altri, oblidada pels carrers. Parlo de lluita. Parlo de força.Parlo d’indiferència. D’indiferència brutal cap al món. Parlo de reivindicacions, d’alcohol, de mutilacions, de música... Parlo d’un tot i d’un res. Parlo del món. Perquè tot és o ha sigut jove en algun moment. Però és com si fóssim res.
Me’n faig creus, cada cop que diuen que tot el jovent és igual! No és veritat! No ho és. Les persones són diferents entre si. I abans de joves, som persones.
No puc evitar mirar cap avall, avergonyida, cada cop que sento que els i les d’avui en dia no tenim ideals, ni res per defensar, i que ens deixem portar per la corrent, sense creure en res, i que en el fons només intentem escapar d’una por brutal cap al món real, que ens persegueix juntament amb el pànic a quedar-nos sense ningú. Soles o sols. Però m’acabo enfurismant, de pensar que de fet no ens hem educat nosaltres, i si som així és per culpa de qui ens ho retreu, precisament. Per culpa d’una generació que ens ha fet voler més, més i més, que ha fet que vulguem ser diferents però sense arribar a ser estranyes o estranys, que ens ha fet creure en l’amor d’una manera més aviat malaltissa, i en la bellesa per sobre de tot. Era la seva responsabilitat, quan nosaltres encara érem infants, educar-nos de manera que poguéssim arribar a ser persones sense límits, valentes i sense malícia. El problema és que no som res més que un mirall que reflecteix el que ens han ensenyat, o el que no ens han ensenyat però que hem après. Tot canvia constantment, el món està viu i no podem oblidar que tot avança, però les persones ens seguim repetint generació rere generació.
Sempre diuen que hem de pensar en quan siguem grans i posseïm un alt grau de maduresa; però la gent gran i madura diuen que no ens entenen. Que som incomprensibles... I jo penso, dic i crido: no és molt més difícil que nosaltres puguem arribar a comprendre quelcom que no hem viscut encara?! Com poden no entendre allò que van viure i que els seus pares no van arribar a entendre? Em pregunto si amb el pas dels anys es poden arribar a perdre per complet records tan importants com els sentiments; o si simplement es tracta d’una venjança, d’un “jo-també-ho-vaig-passar-o-sigui-que-ara-et-fots”. De vegades arribo a la conclusió que realment les generacions s’enfrontaran eternament amb les seves antecessores, i que quan una persona perd la joventut i les ganes de canviar el món, creu que ja s’ha aconseguit la perfecció, que tot està tal i com havia desitjat en els vells temps, perquè sinó, deixarien que qui ara és jove acabés la feina.
El cas és que, el que dius quan ets jove no té importància per a ningú important. Et diuen que tot canvia. Probablement aquesta gent que ara mou el món, a la teva edat també es pensava que en podria construir un de millor... Diuen que, amb el temps, aclareixes les teves idees, reforces el que penses amb nous arguments o t’adones de que t’equivocaves. I si fos al revés? I si al principi, durant la joventut, és quan realment veus clar el que s’ha de fer, sense ofuscar-te amb pensaments d’odi, rancor, venjança o diners? I si és al cap de molts anys, quan tant de temps al món ha acabat convertint-te en una persona anònima, cada cop més semblant a la resta del ramat, que la teva opinió i les teves idees ja no tenen cap valor?
Qui sap.
**Etiquetas: joventut, welcome |
posted by korenn @ 14:38  |
|
|
|
...pero eso no significa una puta mierda
so disconnected | Plantilla por Plantishas para Blogger
No part of the content or the blog may be reproduced without permission.
|